Según los datos de las Memorias de Gestión de las cinco plantas de tratamiento de residuos en la provincia de Alicante la recuperación de materiales (metales, plásticos, papel-cartón) en 2015 fue de tan solo el 3,58% de los residuos entrantes, cuando el Plan Integral de Residuos establece un objetivo mínimo del 12%.

El vertido de las basuras, con el 78,41%, fue la gestión predominante, y un total de 662.312 toneladas. La vida media útil restante de los vertederos existentes está en el rango de 4,3 años en el caso de Xixona y 8,8 años en el caso de Elche.

El objetivo establecido por la Unión Europea de alcanzar en 2020 una reutilización y reciclaje del 50% en las basuras domésticas es inalcanzable en la Comunidad Valenciana sin un cambio radical de la política sobre los residuos.

Tras la solicitud de información ambiental a la Conselleria de Medio Ambiente en abril de 2016 sobre las Memorias de Gestión de las plantas de tratamiento mecánico-biólogico (TMB) de la provincia de Alicante, hecha por Ecologistas en Acción, la Conselleria nos suministró esa información con un retraso de entre 4 y 5 meses, en dos tandas a finales de septiembre y octubre de 2016. Entre medias tuvimos que interponer una queja antes el Síndic de Greuges.

Analizada esa información las conclusiones son demoledoras. El vertido es la forma predominante de gestión de las basuras domésticas y asimilables. De un total de 845.000 tonelas de residuos que entraron en las plantas TMB se depositaron en los cinco vertederos un total de 662.000 toneladas, el 78,41%. Tan solo se recuperaron 30.280 toneladas de materiales recuperados (papel-cartón, plásticos, metales), el 3,38% del total, y 18.274 toneladas de “compost” . El Plan Integral de Residuos de la Comunidad Valenciana aprobado en 2013 establecía como objetivos la recuperación del 9% de materiales y el vertido máximo del 44% de las basuras entrantes a las plantas TMB, objetivos incumplido flagrantemente en 2015 en Alicante.

Plantas TMB 2015 El Campello Alacant Xixona Elx Villena Total 5 plantas TMB
Residuos entrantes 213.873 239.421 151.419 172.846 67.019 844.578
Materiales recuperados 7.207 10.550 4.972 4.876 2.675 30.280
% recuperación 3,37% 4,41% 3,28% 2,82% 4,30% 3,58%
“Compost” producido 3.202 9.457 985 4.630 0 18.274
Material(1) bioestabilizado 51.380 32.557 28.505 8.224 16.185 136.851
Biogás(2) producido (m3) 2.804.837 19.715 0 0 0 2.824.552
Rechazo a vertedero 172.373 176.837 120.429 141.585 51.088 662.312
% vertido 80,50% 73,86% 79,53% 81,91% 76,23% 78,41%

(1) El material bioestabilizado se deposita en vertedero.
(2) Biogás producido por fermentación anaerobia en los digestores en el caso de que existan en la planta TMB.

Es significativa la reducción de la vida media útil de los principales vertederos de Alicante ante el abuso del vertido de residuos. La mayoría de ellos estaban diseñados para durar 20 años como mínimo, y su vida útil se ha acortado a la mitad. La vida útil restante está a 31 de diciembre de 2015 entre 4,3 años en el caso de Xixona y 8,8 años en el caso de Elche.

Capacidad de los vertederos asociados a las plantas TMB y vida restante útil con las actuales tasas de vertido y con los datos de llenado de las celdas a 31/12/2015

Vertedero Xixona Alacant Elx El Campello
Capacidad total en m3 2.577.105 4.778.624 2.610.731 2.678.215
Capacidad ocupada en m3 2.028.555 3.686.116 1.365.481 1.562.278
Capacidad libre en m3 548.549 1.265.726 1.245.250 1.112.937
Años/meses de vida útil 4,3/52 5,0/61 8,8/106 6,4/77

Se hace difícil pensar que se puedan cumplir en Alicante los objetivos ambientales establecidos por la Unión Europea a través de la Directiva Marco de Residuos, especialmente el de conseguir un 50% de reutilización y reciclaje en 2020. Además el Plan Estatal Marco de Residuos, aprobado por el Gobierno Rajoy en noviembre de 2015 establecía como objetivo una reducción del vertido de residuos al 35% como máximo en 2020.

Hay que anotar que el “compost” elaborado en las plantas TMB no es en su mayoría verdadero compost, pues no ha sido elaborado a partir de materia orgánica recogida selectivamente como establece la normativa. El resultado del proceso de compostaje es mayoritariamente materia orgánica bioestabilizada, de muy baja calidad, cuyo destino final es el vertedero. Solamente alguna fracción de la materia orgánica recogida de forma selectiva (caso de las podas y residuos verdes de parques y jardines) da lugar a un verdadero compost utilizable como enmienda orgánica en agricultura.

Es necesaria un giro total en la gestión de las basuras si se quieren conseguir los objetivos establecidos por las normativas y planes. Es imprecindible la implantación urgente de la recogida selectiva de la materia orgánica y su correcto tratamiento para conseguir un compost de calidad y aumentar el reciclaje del resto de fracciones. La implantación del autocompostaje en zonas rurales y del compostaje comunitario en las ciudades. Es necesario aumentar la recogida selectiva de los diferentes materiales de la basura en los contenedores específicos en la acera. Es urgente también la implantación de un sistema de depósito y retorno de envases, que ayude a disminuir el abandono de los envases en el medio natural y aumente el reciclaje de los mismos. También es imprescindible la imposición de tasas ambientales al vertido que hagan mucho más costoso el vertido que la reutilización y el reciclaje.

Residus domèstics Alacant 2015

Segons les dades de les Memòries de Gestió de les cinc plantes de tractament de residus de la província d’Alacant, la recuperació de materials (metalls, plàstics, paper-cartó) en 2015 va ser de tan sols el 3,58% dels residus entrants, encara que el Pla Integral de Residus estableix un objectiu mínim del 12%.

L’abocament de la brossa va ser la gestió predominant, amb un total de 662.312 tones (el 78,41%). La vida mitjana útil restant dels abocadors existents està en el rang de 4,3 anys en el cas de Xixona i 8,8 anys en el cas d’Elx.

L’objectiu establit per la Unió Europea d’arribar en 2020 a una reutilització i reciclatge del 50% en la brossa domèstica és inassolible al País Valencià sense un canvi radical de la política sobre els residus.

Després de la sol·licitud d’informació ambiental a la Conselleria de Medi Ambient a l’abril de 2016 sobre les Memòries de Gestió de les plantes de tractament mecanicobiològic (TMB) de la província d’Alacant, feta per Ecologistes en Acció, la Conselleria ens va subministrar aquesta informació amb un retard d’entre 4 i 5 mesos, en dues tandes a finals de setembre i octubre de 2016. Mentrestant vam haver d’interposar una queixa davant del Síndic de Greuges.

Una vegada analitzada la informació rebuda, les conclusions són demolidores. L’abocament és la forma predominant de gestió dels residus domèstics i assimilables. D’un total de 845.000 tones de residus que van entrar a les plantes TMB, es van depositar en els cinc abocadors un total de 662.000 tones, el 78,41%. Només es van recuperar 30.280 tones de materials (paper-cartó, plàstics, metalls), el 3,38% del total, i 18.274 tones de compost. El Pla Integral de Residus de la Comunitat Valenciana aprovat en 2013 establia com a objectius la recuperació del 9% de materials i l’abocament màxim del 44% dels residus entrants a les plantes TMB, objectius incomplits flagrantment en 2015 a Alacant.

Plantes TMB 2015 El Campello Alacant Xixona Elx Villena Total 5 plantes TMB
Residus entrants 213.873 239.421 151.419 172.846 67.019 844.578
Materials recuperats 7.207 10.550 4.972 4.876 2.675 30.280
% recuperació 3,37% 4,41% 3,28% 2,82% 4,30% 3,58%
“Compost” produït 3.202 9.457 985 4.630 0 18.274
Material (1) bioestabilitzat 51.380 32.557 28.505 8.224 16.185 136.851
Biogàs (2) produït (m3) 2.804.837 19.715 0 0 0 2.824.552
Rebuig a abocador 172.373 176.837 120.429 141.585 51.088 662.312
% abocament 80,50% 73,86% 79,53% 81,91% 76,23% 78,41%

(1) El material bioestabilitzat es deposita en abocador.
(2) Biogàs produït per fermentació anaeròbia en els digestors en el cas que existisquen en la planta TMB.

És significativa la reducció de la vida mitjana útil dels principals abocadors d’Alacant davant de l’abús de l’abocament de residus. La majoria estaven dissenyats per a durar 20 anys com a mínim, i la seua vida útil s’ha acurtat a la meitat. La vida útil restant està, a 31 de desembre de 2015, entre 4,3 anys en el cas de Xixona i 8,8 anys en el cas d’Elx.

Capacitat dels abocadors associats a les plantes TMB i vida restant útil amb les actuals taxes d’abocament i amb les dades d’ompliment de les cel·les a 31/12/2015

Abocador Xixona Alacant Elx El Campello
Capacitat total en m3 2.577.105 4.778.624 2.610.731 2.678.215
Capacitat ocupada en m3 2.028.555 3.686.116 1.365.481 1.562.278
Capacitat lliure en m3 548.549 1.265.726 1.245.250 1.112.937
Anys/mesos de vida útil 4,3/52 5,0/61 8,8/106 6,4/77

Es fa difícil pensar que es puguen complir a Alacant els objectius ambientals establits per la Unió Europea mitjançant la Directiva Marc de Residus, especialment el d’aconseguir un 50% de reutilització i reciclatge en 2020. A més, el Pla Estatal Marc de Residus, aprovat pel Govern Rajoy al novembre de 2015, establia com a objectiu una reducció de l’abocament de residus al 35% com a màxim en 2020.

Cal destacar que el “compost” elaborat en les plantes TMB no és majoritàriament vertader compost, perquè no hi ha sigut elaborat a partir de matèria orgànica arreplegada selectivament, tal com ho estableix la normativa. El resultat del procés de compostatge és majoritàriament matèria orgànica bioestabilitzada, de molt baixa qualitat, la destinació final de la qual és l’abocador. Només alguna fracció de la matèria orgànica recollida de forma selectiva (cas de les podes i residus verds de parcs i jardins) dóna lloc a un autèntic compost utilitzable com a esmena orgànica en agricultura.

Cal un gir total en la gestió dels residus si es volen aconseguir els objectius establits per les normatives i els plans. És imprescindible la implantació urgent de la recollida selectiva de la matèria orgànica i el seu correcte tractament a fi d’aconseguir un compost de qualitat i augmentar el reciclatge de la resta de fraccions. La implantació de l’autocompostatge en zones rurals i del compostatge comunitari a les ciutats. S’ha d’augmentar la recollida selectiva dels diversos materials de la brossa en els contenidors específics en la vorera. És urgent també la implantació d’un sistema de depòsit i retorn d’envasos, que ajude a disminuir l’abandó dels envasos en el medi natural i n’augmente el reciclatge. És imprescindible també la imposició de taxes ambiental per l’abocament, per reduir-ne i fer molt més car l’abocament que la reutilització i el reciclatge dels residus.